Qui soc?

Hola!

Em dic Marc Guarro, tinc 55 anys i soc lingüista. Vaig néixer i visc a Carme, un poblet del sud de l’Anoia molt a prop d’Igualada. Des de fa més de quinze anys em dedico a la correcció de textos, els últims set al Diari Ara.

Els meus interessos immediats en el camp de les llengües se centren sobretot en el vessant aplicat: la normativa, la llengua d’ús i la producció textual. Malgrat això, el treball de final de grau el vaig dedicar a un aspecte força teòric, la classificació dels gerundis en català partint de la semàntica i de la teoria de prototips de la lingüística cognitiva. I és que m’agradaria estudiar psicolingüística per conèixer què hi ha a la ment del parlant abans dels enunciats que profereix.

La meva experiència docent passa, en primer lloc, per aquesta universitat, de la qual també soc exalumne; per la Universitat de Girona, on he fet classe al postgrau de Correcció de Textos Orals i Escrits; per la Universitat de Vic, on he impartit català a futurs periodistes, i per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, on actualment imparteixo l’assignatura Estàndard oral i escrit de la llengua catalana a estudiants de primer de diferents graus dels estudis de Comunicació. Per cert, no m’hauria imaginat mai que m’agradaria la docència: vaig començar a estudiar aquest mateix grau per corregir més bé, i aquí em teniu, a dalt de la tarima…

També llegeixo molt, principalment novel·la, assaig i poesia, en diverses llengües romàniques –català, castellà, francès, italià i portuguès–, encara que oralment només soc competent en les tres primeres.

Més enllà de les llengües, però sense allunyar-nos-en gaire, m’agrada escoltar música i veure sèries i pel·lícules. També tinc una vella furgoneta càmper amb la qual descobreixo món quan tinc temps lliure i intento mantenir-me en forma corrent una mica cada dia i fent quan puc llargues caminades per la muntanya. Finalment, soc un entusiasta de la gent amb embranzida: m’encanta escoltar-los i que m’embadaleixin amb els seus projectes i experiències.